PROGRAMES FETS A CLASSE

JCLIC: aquest programa és molt útil per els professors, ja que hi ha una gran varietat d'activitats per els alumnes. Un aspecte important del programa JClic és que és possible utilitzar-lo a través d'Internet, és a dir, en línea des de qualsevol lloc. Per tant, JClic és un conjunt d'aplicacions informàtiques que permeten la realització i evaluació d'activitats educatives.

ARTRAGE: és un programa que serveix per dibuixar. Et permet realitzar pintures realistes amb una imatge per ajudar-te al costat o el fons de la pantalla. Té un gran nombre d'eines com: pinzell, llapis, espàtula, graffiti, colors pastossos, pintura en forma de rodill, pintura com si l'haguesis deixat caure, marcador, crayolas, goma, plaques...

WINLOGO: llenguatge de programació orientat a l'Educació. Té com a similitud que és una programació orientada al control per ordinador.

CRAYON PHYSIS: és un joc per crear objectes directament en la pantalla. Automàticament el programa els reconeix, integra i els fa interectuar amb la resta d'elements. L'objectiu és que una bola que es presenta en pantalla, toqui una estrella.

Trobo que tots aquests programes són molt interessants per a tothom, però especialment per aquelles persones que tenen relació en l'àmbit educatiu, ja que són programes que ajuden en l'aprenentatge del nen.

MOVIE MAKER

Sé que és molt extranya aquesta presentació, però es que vaig agafar una música aleatòriament i va ser llavors quan vaig decidir posar les imatges. Són imatges de rostres terrorífics, ja que la música m'inspira aquest tipus d'imatges.

Cap al final del vídeo he posat una imatge d'una noia que pateix una malaltía que li provoca una malformació. L'he extret d'un vídeo que vaig veure fa anys, un vídeo que es diu "obedece a la morsa" i que em va impactar molt i a l'hora de sentir la música, m'ho ha recordat.

LA DESCRIPCIÓ

Aquesta informació l'extret d'unes fotocòpies que ens van donar a principi de curs, quan varem fer l'activitat de la nostra pròpia descripció per, posteriorment entregar-li a un company perquè aquest descobrís de qui es tractava.

Poc després ens van donar les fotocòpies amb la part teòrica de la descripció.

QUÈ ÉS?

La descripció és un mode d'organització del discurs que pretén representar lingüísticament persones, animals, objectes, paisatges, èpoques, sentiments...

El to pot ser subjectiu o objectiu depenent del grau d'importància que atorguem a ordenar estrictament la informació.

En la major part dels textos, la descripció sol aparèixer combinada amb altres seqüències. En l'àmbit literari forma part substancial dels relats, juntament amb la seqüència narrativa i la dialogal.

Com bé hem dit abans, hi ha dos tipus de descripció: la objectiva i la subjectiva.

En la descripció objectiva, l'autor adopta una actitud imparcial davant de l'objecte descrit. Aquest tipus de descripció és característica dels textos acadèmics i científics.

En la descripció subjectiva, l'autor reflecteix el que li suggereix personalment l'objecte que descriu. Sol tenir una finalitat estètica.

ESTRUCTURA

Podem considerar tres procediments ordenats:

1. L'establiment del tema, amb la presentació de l'objecte com un tot.

2. Caracterització, a través de la qual es distingeixen les qualitats, les propietats i les parts de l'objecte de la descripció. En la caracterització de l'objecte que es descriu, es divideix l'explicació de l'objecte en unitats individuals, cada una de les quals rep una petita descripció. El recorregut descriptiu va d'allò més extern a allò més intern; d'esquerra a dreta. L'emissor indica la interpretació que n'ha de fer el lector i la caracterització de l'objecte continua amb la descripció, aquest cop d'una manera més específica.

3. Relació amb el món exterior, tant pel que fa a l'espai i el temps, com pel que fa a les múltiples associacions que es poden activar amb altres móns i objectes anàlegs (comparació, metonímia i metàfora). És a dir, es relaciona l'objecte que estem descrivint amb allò que l'envolta, fent una petita descripció de tot el que anem mencionant.


L'estructura d'un text descriptiu pot presentar diversos graus de complexitat.

COM ES FA?

Hi ha tres passos per fer una descripció:

1. Idear

Cal seleccionar minuciosament les paraules precises que ens permetin imaginar l'objecte de la descripció.

El propòsit del text orienta la descripció, que tindrà una funció predominanment informativa, expressiva, argumentativa o directiva. El contingut respon a preguntes, com ara: què és?, com és?, quines parts té?, per a què serveix?, què fa?, com es comporta? i a què s'assembla?

2. Ordenar

És a dir, ordenar les informacions que hem obtingut.

3. Textualitzar

Iniciarem la redacció del text descriptiu, tenint en compte les característiques següents:

En les descripcions subjectives i expressives hi sol haver moltes comparacions i metàfores, des de les descripcions de les converses quotidianes fins a les literàries. En aquest últim cas, s'adquireix, a través de la paraula, trets nous i atractius, recorrent a la creativitat i al valor estètic.

L'èxit del text descriptiu depèn de la selecció de les paraules adequades.

TÈCNIQUES DESCRIPTIVES/L'ESTIL DE LA DESCRIPCIÓ

Comencem el text descriptiu tenint en compte les següents tècniques descriptives:

-Sintagmes nominals àmpliament adjectivats.
-Verbs en present o imperfet d'indicatiu.
-Paraules que descriuen impressions sensorials.
-Terminologia.
-Definicions.
-Enumeracions.
-Recursos expressius com les comparacions, metonímies, personificacions i al.literacions.

LA RECITACIÓ

Vaig escollir un poema anomenat "Rondalla del Bou", que és de Marià Manent i diu el següent:

El bou pesant, veient la gent
que tantes coses oferia,
diu que vol fer un present
al dolç infant de l'Establia.

I quan minvà una mica el fred i l'Infantó ja no plorava,
sortí amb pas lent,
dins l'aire net,
sota la nit florida i blava.

Va caminar per fondes valls
i resseguia la carena.
Sent el clarí de tots els galls,
però ja du la rica ofrena.

Saltant de goig i bruelant,
el bou baixà de la muntanya,
i s'oferia al dolç Infant
amb una estrella a cada banya.

Marià Manent.


Seguint els aspectes que es parlen en el llibre "com parlar bé en públic" i mirant la grabació on surtu jo recitant, crec que en general ho he fet bastant bé, però a lo millor no he sapigut controlar els nervis. Trobo que el to estava bé però era massa monòton.

Crec que aquesta activitat ens és molt útil, ja que en la nostra feina, estarem constantment parlant, llegint contes...als nostres alumnes.

Pel que fa a la preparació, estava molt preparada. Al menys ho vaig intentar, vaig practicar com entonar, en quins aspectes donar èmfasis...mirant el llibre que ja ens havien fet llegir anteriormen

LLEVAR-SE D'HORA

Aquesta presentació sorgeix a partir d'un tema, que en aquest cas és llevar-se d'hora. Varem tenir que exposar els avantatges i inconvenients i fer una presentació amb power point.

ELS PORTÀTILS A LES AULES

Aquesta és una altre presentació que varem exposar davant la classe. Tracta sobre la utilitat que tenen els portàtils a les aules de primària.

PROGRAMA DOTSUB

Aquest power point el varem tenir que fer la Sandra, la Marina, l'Andrea, la Mireia i jo, i exposar-lo davant de tota la classe. Trobo que és un power point que està molt complet, ja que explica tots els aspectes del programa.

XTEC, ràdio

L'Anaïs i jo, varem fer una presentació a classe del programa Xtec ràdio, un programa molt útil per els nens de primària.

PRÀCTICA CMAP TOOLS

A classe de TIC hem fet un Cmap Tools sobre el programari lliure, i aquest ha sigut el resultat. Després he trobat això a la vikipèdia, on parla sobre el programari lliure, d'on he extret les diferents idees.

Personalment, aquest programa em sembla molt útil per realitzar esquemes dels continguts de les diferents assignatures.
El mapa conceptual que he desat en el bloc, sembla molt complicat d'entendre, ja que està replet de fletxes, però al fet que es puguin canviar els colors dels contorns dels quadrats que encerclen els conceptes, fa que es vegi de manera clara, quins són els aspectes més importants i quins són els que no tan.

En definitiva, animo als estudiants que optin per aquest programa a l'hora de realitzar els seus esquemes.

escalar imatges amb el GIMP

Aquesta és la activitat que varem fer a principi de curs sobre escalar imatges amb el programa Gimp.

EL DEBAT

A l'assignatura de comunicació oral, escrita i digital, ja fa un temps varem fer el nostre debat sobre si era necessari allargar dos anys l'ensenyament obligatori o no.

El nostre grup era el que estava a favor d'allargar l'ensenyament.

Els requisits d'aquest debat eren que havia de constar de quatre parts per cadascun dels equips, seguint el mateix model de la lliga de debat universitari, un vídeo que ens van passar anteriorment al debat. En total havíem de fer dotze minuts per equip, és a dir vint-i-quatre minuts per debat complet. Nosaltres varem respectar el temps, perquè ho havíem preparat pensant en la durada que ens ocuparia el nostre debat.

L'únic que ens falta és la part de valoració que ja estem fent, ja que hem aconseguit reunir-nos totes, demà dissabte dia 19.

Personalment, aquest treball crec que ens ha sortit força bé perquè el varem preparar molt. A més a l'hora d'ajuntar la informació, va haver una col.laboració per part de tothom, realment vaig sentir que varem treballar en equip i va haver una bona comunicació.

ELS ESPAIS EDUCATIUS EN EL MACBA(MUSEU D'ART CONTEMPORANI DE BARCELONA)

Avui a seminari, hem explicat el servei educatiu que es dona en els museus que hem anat.

Jo he escollit el MACBA perquè és el que més conec, a part de que m'agrada molt l'art contemporani.

El MACBA té molts projectes destinats a l'aprenentatge del nen, tant a Infantil i Primària com a la Secundària i el Batxillerat. A més té uns projectes destinats als professors per facilitar-los l'explicació de l'art actual als nens.
Per els nens d'Infantil, Primària i primer cicle de l'ESO hi ha un projecte que es diu "Expressart. Museu portàtil." Consta d'una caixa amb diferents espais on es troben objectes que es poden relacionar fàcilment amb aspectes de les obres que veuran posteriorment. Aquesta caixa es dona anteriorment a l'aula perquè el treball previ a l'aula faciliti que els nens i nenes desenvolupin processos de reconeixement, identificació, recerca i observació davant les obres exposades. Amb aquest projecte es volen aconseguir dos objectius: que els alumnes i els professors estableixin un diàleg partint de la pròpia experiència i que vegin l'art com un mitjà d'expressió, joc, representació i experimentació. L'altre objectiu és que els propis alumnes facin art a partir del material que els artistes que veuran fan servir per expressar-se.
Amb tot això s'intenta traspassar els alumnes el concepte que l'art actual no té cap finalitat sinó l'estètica. Simplement és un mitjà de comunicació per expressar sentiments, sensacions... i sobretot fer entendre que una mateixa obra expressa coses molt diferents segons qui la miri.
Com bé he dit anteriorment, els nens fan art i sempre relacionat amb matèries fetes a classe, com poden ser: llenguatge oral, numèric, geomètric, aproximacions a nocions de física, etc.
Desprès de fer les seves obres, les expliquen i cada nen dona el seu put de vista de manera que s'obre un debat.
Un altre aspecte important a destacar és que aquest projecte està pensat per a no excloure a ningú; és un recurs pensat per tothom i el seu ús és adaptable a alumnes amb discapacitats. Quan he explicat aquest punt a classe, la Dolors ha dit que la directora d'educació del MACBA actualment és l'Eulàlia Bosch. Llavors tot m'ha cobrat sentit, ja que la manera d'ensenyar en el MACBA recull totes les característiques d'una educació totalment constructiva.

Quant als projectes destinats a la Secundària i el Batxillerat, ja no els hi donen cap caixa sinó unes lectures i un CD-ROM per veure previament abans d'anar al museu. En aquestes lectures i en aquest CD-ROM no s'explica el context històric en que es troben les obres que veuran. Els joves tenen l'ocasió de confrontar-se amb les obres.
La finalitat d'aquest tipus d'ensenyament a la Secundària i el Batxillerat, pretén trencar amb la idea preconcebuda que anar a un museu de visita és una contemplació estàtica. Pretén estimular als alumnes a que formin un criteri propi i estableixin relacions entre les obres i el que forma part del seu món.

Per finalitzar, m'agradaria parlar dels projectes destinats al professorat. Hi ha visites gratuïtes per aquells professors que vagin a tractar l'exposició. Un dels projectes s'anomena "Expressart. Museu portàtil. L'art contemporani com a generador d'aprenentatges" i "L'art contemporani: un recurs a l'aula", on es fan tallers per donar una bona explicació del que es pretén.

CARACTERÍSTIQUES O PROPIETATS DEL TEXT/DISCURS

De moment, amb les entrades al blog que he fet d'aquesta assignatura, he parlat dels elements que cal tenir en compte amb el codi escrit, les habilitats lingüístiques, el llenguatge audiovisual i el llenguatge i les llengües.

Ara, parlaré de les característiques o propietats del text/discurs. Les propietats són les qualitats que té un escrit en una situació comunicativa.
Hi ha dos aspectes importants. Per una part, hi ha característiques descriptives, són aquelles que caldrà tenir en compte a l'hora d'analitzar i explicar el funcionament d'algun aspecte lingüístic. Per una altre part, hi ha les prescriptives, que són les que estan relacionades amb les qualitats que determinen les normes d'ús.

Quant les descriptives, veiem tres aspectes: la coherència, la cohesió i l'adequació. En les prescriptives, hi ha: la correcció i la variació.

Em centraré en les prescriptives perquè en l'entrada "elements que cal tenir en compte en el codi escrit", ja vaig explicar les tres característiques descriptives.

La correcció és la norma explícita d'ús en una comunitat lingüística; la variació és l'estil o repertori, és a dir, totes aquelles normes de l'IEC(Institut d'Estudis Catalans). Ens ho fan saber mitjançant diccionaris.

EL LLENGUATGE I LES LLENGUES

Aquests són uns apunts extrets d'unes fotocopies donades a classe titulades “el llenguatge i las llenguas”.

-ALGUNA COSA MÈS QUE UN MITJÀ DE COMUNICACIÓ:

1. Las senyals solament quedan justificades dins d'un procès de comunicació i adquireixen el seu ple sentit quan són utilitzades per exemple quan serveixen de llaç entre un emissor i un receptor.
2. El llenguatge està constituït per senyals i combinacions de senyals peculiarment organitzades.

-ELEMENTS PER UNA DEFINICIÓ DE LLENGUATGE

1.Tot ésser humà es comunica per mitjà d'una llengua.
2.El llenguatge humà s'organitza en diferents nivells; el discurs, l'oració, el sintagma, el morfema i els fonemas. Són aspectes que comporten la creativitat pròpia de l'home.

*EL LLENGUATGE I L'ORGANITZACIÓ DE L'ENTORN: la varietat de les percepcions es veu reduïda a un número limitat de tipus d'objectes. Aquesta reducció és la que ens permet la comunicació entre nosaltres.

*EL LLENGUATGE I EL PENSAMENT: el llenguatge és el responsable de que siguem capaços de pensar. En la total absència del llenguatge, no apereixen indicis d'intel.ligència.

*EL LLENGUATGE I LA MEMÒRIA: el llenguatge és el suport bàsic de la menòria.

*EL LLENGUATGE I L'AUTOEXPRESSIÓ: per una part, la llengua és la companya del discurs; i per una altre, el llenguatge ens permet l'autoexpressió, és a dir, el diàleg amb nosaltres mateixos.

*EL MITJÀ MÉS EXTENS: sabem que tota expressió humana pot trobar la seva traducció en el llenguatge i que no tota expressió lingüística pot ser representada a partir del llenguatge visual.

EL LLENGUATGE AUDIOVISUAL

La imatge és més universal i té un codi.
Hi ha coses que no aconseguim veure com per exemple la posició de la camara. Són coses que requereixen un aprenentatge. A més sabem que amb un bon ús de les tècniques audiovisual es pot aconseguir una major atenció per part del receptor, sinó perquè las imatges televisives no transmeten la realitat sinó una representació de la realitat?

Personatges que es veuen amb "l'obligació" d'aprendre sobre el llenguatge audiovisual són: l'escola, la família, empresa, productors i dissenyadors. D'aquests personatges en podem destacar dos de principals: la família i l'escola.

La relació amb la televisió i els nens i joves ve determinat per l'escola.

Els mitjans de comunicació estan tenint una responsabilitat educativa. Hi ha que obligar els mitjans a que s'adonin i que es responsabilitzin.

En les escoles es donen a conèixer les noves tecnologies però alhora es dona una perspectiva pedagògica,és a dir, com a algú complementari a la parla i al escrit. No se li dona un valor per si sol.

Tot i així ha d'haver una alfabetització audiovisual i digital en l'escolarització i desenvolupar una pedagogia de comunicació.

En definitiva el que s'ha de fer és ensenyar a seleccionar la informació.

Desprès de l'explicació recordo que varem veure un anunci(que intentaré pujar quan el trobi). El vam analitzar de la següent manera:

-Ritme: camara lenta quan hi ha malifetes. Això es fa per emfatitzar perquè en canvi quan la gravació era dintre de l'aula el ritme era normal.

-Llum: molta lluminositat, de menys a més, ja que l'escola representada es mostra clàssica i tradicional. A mesura que hi ha més llum els nens s'acosten a la sortida de l'escola.

-Música: clàssica, un bals i comença quan es veu la primera cama d'un nen corrents, es va accelerant i va pujant el volum fins que surten de l'escola.

-Gestualitat: quan surten de l'escola aixequen les mans de manera que donen a entendre llibertat.

Per últim, no va ser fins desprès d'haver vist l'anunci bastants cops que ens vam adonar que la posició de la camara no era l'habitual sinó que s'enfocava de baix a dalt de manera que magnificava la situació.

Amb això m'adono que fa falta un aprenentatge per a poder ser crítics amb el que ens volen representar els mitjans de comunicació.