LA DESCRIPCIÓ

Aquesta informació l'extret d'unes fotocòpies que ens van donar a principi de curs, quan varem fer l'activitat de la nostra pròpia descripció per, posteriorment entregar-li a un company perquè aquest descobrís de qui es tractava.

Poc després ens van donar les fotocòpies amb la part teòrica de la descripció.

QUÈ ÉS?

La descripció és un mode d'organització del discurs que pretén representar lingüísticament persones, animals, objectes, paisatges, èpoques, sentiments...

El to pot ser subjectiu o objectiu depenent del grau d'importància que atorguem a ordenar estrictament la informació.

En la major part dels textos, la descripció sol aparèixer combinada amb altres seqüències. En l'àmbit literari forma part substancial dels relats, juntament amb la seqüència narrativa i la dialogal.

Com bé hem dit abans, hi ha dos tipus de descripció: la objectiva i la subjectiva.

En la descripció objectiva, l'autor adopta una actitud imparcial davant de l'objecte descrit. Aquest tipus de descripció és característica dels textos acadèmics i científics.

En la descripció subjectiva, l'autor reflecteix el que li suggereix personalment l'objecte que descriu. Sol tenir una finalitat estètica.

ESTRUCTURA

Podem considerar tres procediments ordenats:

1. L'establiment del tema, amb la presentació de l'objecte com un tot.

2. Caracterització, a través de la qual es distingeixen les qualitats, les propietats i les parts de l'objecte de la descripció. En la caracterització de l'objecte que es descriu, es divideix l'explicació de l'objecte en unitats individuals, cada una de les quals rep una petita descripció. El recorregut descriptiu va d'allò més extern a allò més intern; d'esquerra a dreta. L'emissor indica la interpretació que n'ha de fer el lector i la caracterització de l'objecte continua amb la descripció, aquest cop d'una manera més específica.

3. Relació amb el món exterior, tant pel que fa a l'espai i el temps, com pel que fa a les múltiples associacions que es poden activar amb altres móns i objectes anàlegs (comparació, metonímia i metàfora). És a dir, es relaciona l'objecte que estem descrivint amb allò que l'envolta, fent una petita descripció de tot el que anem mencionant.


L'estructura d'un text descriptiu pot presentar diversos graus de complexitat.

COM ES FA?

Hi ha tres passos per fer una descripció:

1. Idear

Cal seleccionar minuciosament les paraules precises que ens permetin imaginar l'objecte de la descripció.

El propòsit del text orienta la descripció, que tindrà una funció predominanment informativa, expressiva, argumentativa o directiva. El contingut respon a preguntes, com ara: què és?, com és?, quines parts té?, per a què serveix?, què fa?, com es comporta? i a què s'assembla?

2. Ordenar

És a dir, ordenar les informacions que hem obtingut.

3. Textualitzar

Iniciarem la redacció del text descriptiu, tenint en compte les característiques següents:

En les descripcions subjectives i expressives hi sol haver moltes comparacions i metàfores, des de les descripcions de les converses quotidianes fins a les literàries. En aquest últim cas, s'adquireix, a través de la paraula, trets nous i atractius, recorrent a la creativitat i al valor estètic.

L'èxit del text descriptiu depèn de la selecció de les paraules adequades.

TÈCNIQUES DESCRIPTIVES/L'ESTIL DE LA DESCRIPCIÓ

Comencem el text descriptiu tenint en compte les següents tècniques descriptives:

-Sintagmes nominals àmpliament adjectivats.
-Verbs en present o imperfet d'indicatiu.
-Paraules que descriuen impressions sensorials.
-Terminologia.
-Definicions.
-Enumeracions.
-Recursos expressius com les comparacions, metonímies, personificacions i al.literacions.