EL LLENGUATGE AUDIOVISUAL

La imatge és més universal i té un codi.
Hi ha coses que no aconseguim veure com per exemple la posició de la camara. Són coses que requereixen un aprenentatge. A més sabem que amb un bon ús de les tècniques audiovisual es pot aconseguir una major atenció per part del receptor, sinó perquè las imatges televisives no transmeten la realitat sinó una representació de la realitat?

Personatges que es veuen amb "l'obligació" d'aprendre sobre el llenguatge audiovisual són: l'escola, la família, empresa, productors i dissenyadors. D'aquests personatges en podem destacar dos de principals: la família i l'escola.

La relació amb la televisió i els nens i joves ve determinat per l'escola.

Els mitjans de comunicació estan tenint una responsabilitat educativa. Hi ha que obligar els mitjans a que s'adonin i que es responsabilitzin.

En les escoles es donen a conèixer les noves tecnologies però alhora es dona una perspectiva pedagògica,és a dir, com a algú complementari a la parla i al escrit. No se li dona un valor per si sol.

Tot i així ha d'haver una alfabetització audiovisual i digital en l'escolarització i desenvolupar una pedagogia de comunicació.

En definitiva el que s'ha de fer és ensenyar a seleccionar la informació.

Desprès de l'explicació recordo que varem veure un anunci(que intentaré pujar quan el trobi). El vam analitzar de la següent manera:

-Ritme: camara lenta quan hi ha malifetes. Això es fa per emfatitzar perquè en canvi quan la gravació era dintre de l'aula el ritme era normal.

-Llum: molta lluminositat, de menys a més, ja que l'escola representada es mostra clàssica i tradicional. A mesura que hi ha més llum els nens s'acosten a la sortida de l'escola.

-Música: clàssica, un bals i comença quan es veu la primera cama d'un nen corrents, es va accelerant i va pujant el volum fins que surten de l'escola.

-Gestualitat: quan surten de l'escola aixequen les mans de manera que donen a entendre llibertat.

Per últim, no va ser fins desprès d'haver vist l'anunci bastants cops que ens vam adonar que la posició de la camara no era l'habitual sinó que s'enfocava de baix a dalt de manera que magnificava la situació.

Amb això m'adono que fa falta un aprenentatge per a poder ser crítics amb el que ens volen representar els mitjans de comunicació.