LA DESCRIPCIÓ

Aquesta informació l'extret d'unes fotocòpies que ens van donar a principi de curs, quan varem fer l'activitat de la nostra pròpia descripció per, posteriorment entregar-li a un company perquè aquest descobrís de qui es tractava.

Poc després ens van donar les fotocòpies amb la part teòrica de la descripció.

QUÈ ÉS?

La descripció és un mode d'organització del discurs que pretén representar lingüísticament persones, animals, objectes, paisatges, èpoques, sentiments...

El to pot ser subjectiu o objectiu depenent del grau d'importància que atorguem a ordenar estrictament la informació.

En la major part dels textos, la descripció sol aparèixer combinada amb altres seqüències. En l'àmbit literari forma part substancial dels relats, juntament amb la seqüència narrativa i la dialogal.

Com bé hem dit abans, hi ha dos tipus de descripció: la objectiva i la subjectiva.

En la descripció objectiva, l'autor adopta una actitud imparcial davant de l'objecte descrit. Aquest tipus de descripció és característica dels textos acadèmics i científics.

En la descripció subjectiva, l'autor reflecteix el que li suggereix personalment l'objecte que descriu. Sol tenir una finalitat estètica.

ESTRUCTURA

Podem considerar tres procediments ordenats:

1. L'establiment del tema, amb la presentació de l'objecte com un tot.

2. Caracterització, a través de la qual es distingeixen les qualitats, les propietats i les parts de l'objecte de la descripció. En la caracterització de l'objecte que es descriu, es divideix l'explicació de l'objecte en unitats individuals, cada una de les quals rep una petita descripció. El recorregut descriptiu va d'allò més extern a allò més intern; d'esquerra a dreta. L'emissor indica la interpretació que n'ha de fer el lector i la caracterització de l'objecte continua amb la descripció, aquest cop d'una manera més específica.

3. Relació amb el món exterior, tant pel que fa a l'espai i el temps, com pel que fa a les múltiples associacions que es poden activar amb altres móns i objectes anàlegs (comparació, metonímia i metàfora). És a dir, es relaciona l'objecte que estem descrivint amb allò que l'envolta, fent una petita descripció de tot el que anem mencionant.


L'estructura d'un text descriptiu pot presentar diversos graus de complexitat.

COM ES FA?

Hi ha tres passos per fer una descripció:

1. Idear

Cal seleccionar minuciosament les paraules precises que ens permetin imaginar l'objecte de la descripció.

El propòsit del text orienta la descripció, que tindrà una funció predominanment informativa, expressiva, argumentativa o directiva. El contingut respon a preguntes, com ara: què és?, com és?, quines parts té?, per a què serveix?, què fa?, com es comporta? i a què s'assembla?

2. Ordenar

És a dir, ordenar les informacions que hem obtingut.

3. Textualitzar

Iniciarem la redacció del text descriptiu, tenint en compte les característiques següents:

En les descripcions subjectives i expressives hi sol haver moltes comparacions i metàfores, des de les descripcions de les converses quotidianes fins a les literàries. En aquest últim cas, s'adquireix, a través de la paraula, trets nous i atractius, recorrent a la creativitat i al valor estètic.

L'èxit del text descriptiu depèn de la selecció de les paraules adequades.

TÈCNIQUES DESCRIPTIVES/L'ESTIL DE LA DESCRIPCIÓ

Comencem el text descriptiu tenint en compte les següents tècniques descriptives:

-Sintagmes nominals àmpliament adjectivats.
-Verbs en present o imperfet d'indicatiu.
-Paraules que descriuen impressions sensorials.
-Terminologia.
-Definicions.
-Enumeracions.
-Recursos expressius com les comparacions, metonímies, personificacions i al.literacions.

LA RECITACIÓ

Vaig escollir un poema anomenat "Rondalla del Bou", que és de Marià Manent i diu el següent:

El bou pesant, veient la gent
que tantes coses oferia,
diu que vol fer un present
al dolç infant de l'Establia.

I quan minvà una mica el fred i l'Infantó ja no plorava,
sortí amb pas lent,
dins l'aire net,
sota la nit florida i blava.

Va caminar per fondes valls
i resseguia la carena.
Sent el clarí de tots els galls,
però ja du la rica ofrena.

Saltant de goig i bruelant,
el bou baixà de la muntanya,
i s'oferia al dolç Infant
amb una estrella a cada banya.

Marià Manent.


Seguint els aspectes que es parlen en el llibre "com parlar bé en públic" i mirant la grabació on surtu jo recitant, crec que en general ho he fet bastant bé, però a lo millor no he sapigut controlar els nervis. Trobo que el to estava bé però era massa monòton.

Crec que aquesta activitat ens és molt útil, ja que en la nostra feina, estarem constantment parlant, llegint contes...als nostres alumnes.

Pel que fa a la preparació, estava molt preparada. Al menys ho vaig intentar, vaig practicar com entonar, en quins aspectes donar èmfasis...mirant el llibre que ja ens havien fet llegir anteriormen

EL DEBAT

A l'assignatura de comunicació oral, escrita i digital, ja fa un temps varem fer el nostre debat sobre si era necessari allargar dos anys l'ensenyament obligatori o no.

El nostre grup era el que estava a favor d'allargar l'ensenyament.

Els requisits d'aquest debat eren que havia de constar de quatre parts per cadascun dels equips, seguint el mateix model de la lliga de debat universitari, un vídeo que ens van passar anteriorment al debat. En total havíem de fer dotze minuts per equip, és a dir vint-i-quatre minuts per debat complet. Nosaltres varem respectar el temps, perquè ho havíem preparat pensant en la durada que ens ocuparia el nostre debat.

L'únic que ens falta és la part de valoració que ja estem fent, ja que hem aconseguit reunir-nos totes, demà dissabte dia 19.

Personalment, aquest treball crec que ens ha sortit força bé perquè el varem preparar molt. A més a l'hora d'ajuntar la informació, va haver una col.laboració per part de tothom, realment vaig sentir que varem treballar en equip i va haver una bona comunicació.

CARACTERÍSTIQUES O PROPIETATS DEL TEXT/DISCURS

De moment, amb les entrades al blog que he fet d'aquesta assignatura, he parlat dels elements que cal tenir en compte amb el codi escrit, les habilitats lingüístiques, el llenguatge audiovisual i el llenguatge i les llengües.

Ara, parlaré de les característiques o propietats del text/discurs. Les propietats són les qualitats que té un escrit en una situació comunicativa.
Hi ha dos aspectes importants. Per una part, hi ha característiques descriptives, són aquelles que caldrà tenir en compte a l'hora d'analitzar i explicar el funcionament d'algun aspecte lingüístic. Per una altre part, hi ha les prescriptives, que són les que estan relacionades amb les qualitats que determinen les normes d'ús.

Quant les descriptives, veiem tres aspectes: la coherència, la cohesió i l'adequació. En les prescriptives, hi ha: la correcció i la variació.

Em centraré en les prescriptives perquè en l'entrada "elements que cal tenir en compte en el codi escrit", ja vaig explicar les tres característiques descriptives.

La correcció és la norma explícita d'ús en una comunitat lingüística; la variació és l'estil o repertori, és a dir, totes aquelles normes de l'IEC(Institut d'Estudis Catalans). Ens ho fan saber mitjançant diccionaris.

EL LLENGUATGE I LES LLENGUES

Aquests són uns apunts extrets d'unes fotocopies donades a classe titulades “el llenguatge i las llenguas”.

-ALGUNA COSA MÈS QUE UN MITJÀ DE COMUNICACIÓ:

1. Las senyals solament quedan justificades dins d'un procès de comunicació i adquireixen el seu ple sentit quan són utilitzades per exemple quan serveixen de llaç entre un emissor i un receptor.
2. El llenguatge està constituït per senyals i combinacions de senyals peculiarment organitzades.

-ELEMENTS PER UNA DEFINICIÓ DE LLENGUATGE

1.Tot ésser humà es comunica per mitjà d'una llengua.
2.El llenguatge humà s'organitza en diferents nivells; el discurs, l'oració, el sintagma, el morfema i els fonemas. Són aspectes que comporten la creativitat pròpia de l'home.

*EL LLENGUATGE I L'ORGANITZACIÓ DE L'ENTORN: la varietat de les percepcions es veu reduïda a un número limitat de tipus d'objectes. Aquesta reducció és la que ens permet la comunicació entre nosaltres.

*EL LLENGUATGE I EL PENSAMENT: el llenguatge és el responsable de que siguem capaços de pensar. En la total absència del llenguatge, no apereixen indicis d'intel.ligència.

*EL LLENGUATGE I LA MEMÒRIA: el llenguatge és el suport bàsic de la menòria.

*EL LLENGUATGE I L'AUTOEXPRESSIÓ: per una part, la llengua és la companya del discurs; i per una altre, el llenguatge ens permet l'autoexpressió, és a dir, el diàleg amb nosaltres mateixos.

*EL MITJÀ MÉS EXTENS: sabem que tota expressió humana pot trobar la seva traducció en el llenguatge i que no tota expressió lingüística pot ser representada a partir del llenguatge visual.

EL LLENGUATGE AUDIOVISUAL

La imatge és més universal i té un codi.
Hi ha coses que no aconseguim veure com per exemple la posició de la camara. Són coses que requereixen un aprenentatge. A més sabem que amb un bon ús de les tècniques audiovisual es pot aconseguir una major atenció per part del receptor, sinó perquè las imatges televisives no transmeten la realitat sinó una representació de la realitat?

Personatges que es veuen amb "l'obligació" d'aprendre sobre el llenguatge audiovisual són: l'escola, la família, empresa, productors i dissenyadors. D'aquests personatges en podem destacar dos de principals: la família i l'escola.

La relació amb la televisió i els nens i joves ve determinat per l'escola.

Els mitjans de comunicació estan tenint una responsabilitat educativa. Hi ha que obligar els mitjans a que s'adonin i que es responsabilitzin.

En les escoles es donen a conèixer les noves tecnologies però alhora es dona una perspectiva pedagògica,és a dir, com a algú complementari a la parla i al escrit. No se li dona un valor per si sol.

Tot i així ha d'haver una alfabetització audiovisual i digital en l'escolarització i desenvolupar una pedagogia de comunicació.

En definitiva el que s'ha de fer és ensenyar a seleccionar la informació.

Desprès de l'explicació recordo que varem veure un anunci(que intentaré pujar quan el trobi). El vam analitzar de la següent manera:

-Ritme: camara lenta quan hi ha malifetes. Això es fa per emfatitzar perquè en canvi quan la gravació era dintre de l'aula el ritme era normal.

-Llum: molta lluminositat, de menys a més, ja que l'escola representada es mostra clàssica i tradicional. A mesura que hi ha més llum els nens s'acosten a la sortida de l'escola.

-Música: clàssica, un bals i comença quan es veu la primera cama d'un nen corrents, es va accelerant i va pujant el volum fins que surten de l'escola.

-Gestualitat: quan surten de l'escola aixequen les mans de manera que donen a entendre llibertat.

Per últim, no va ser fins desprès d'haver vist l'anunci bastants cops que ens vam adonar que la posició de la camara no era l'habitual sinó que s'enfocava de baix a dalt de manera que magnificava la situació.

Amb això m'adono que fa falta un aprenentatge per a poder ser crítics amb el que ens volen representar els mitjans de comunicació.

HABILITATS LINGÜÍSTIQUES

L'altre dia vaig publicar les habilitats que cal tenir en compte en el codi escrit i m'he dona que abans fa falta parlar de les habilitats lingüístiques.

De habilitats lingüístiques n'hi ha quatre: llegir, escriure, parlar i escoltar. Són les quatre habilitats que qualsevol llengua ha de dominar per poder-se comunicar amb eficàcia.

LLEGIR: procés a través del qual es compren un text escrit.
Implicacions de la definició de llegir:
-Llegir és un procés actiu perquè qui llegeix ha de construir el significat del text.
-El significat que un escrit té per qui el llegeix no és una rèplica del significat que l'autor vol donar sinó una construcció pròpia.
-Llegir és aconseguir un objectiu, sempre es llegeix amb alguna finalitat. L'objectiu sempre guia la lectura.
-Qui llegeix ha de fer-se seu el text relacionant-lo amb el que ja sap.
-És implicar-se en un procés de predicció i inferència continuu. La inferència és l'habilitat de comprendre alguna part del text gràcies al significat del context.

ESCRIURE: procés mitjançant el qual es produeix un text significatiu.

PARLAR: expressar el nostre pensament mitjançant el llenguatge articulat de forma coherent, clara, amb correcció i adequació a la situació comunicativa.

ESCOLTAR. comprendre un missatge a partir d'engegar tot un procés cognitiu, de construcció del significat i d'interpretació d'un missatge pronunciat oralment. Escoltar demana:
-Respecte per l'emissor i les seves idees.
-L'objectiu d'intentar entendre que ens diu.
-Descobrir els objectius i propòsits de l'orador.
-Descobrir les idees principals del text.
-Saber reaccionar i parlar quan acaba l'orador.

ELEMENTS QUE CAL TENIR EN COMPTE AMB EL CODI ESCRIT

Els coneixements del codi escrit es poden classificar en:
-Adequació: saber escollir la varietat i el registre apropiats a cada situació.
-Coherència: saber escollir la informació rellevant i saber-la estructurar.
-Cohesió: saber connectar les diverses frases que formen un text.
-Correcció gramatical: saber les regles fonètiques i ortogràfiques, morfosintàctiques i lèxiques de la llengua.
-Disposició en l'espai: forma com s'ha de presentar un escrit.

Els codis oral i escrit presenten diferències de tipus contextual i textual.
L'escrit és un codi independent de l'oral perquè desenvolupen funcions diferents.
Dins el canal escrit trobem els escrits per ser llegit i els escrits per ser dits(subcanals). Requereixen recursos lingüístics i estratègies comunicatives pròpies.

TREBALLS BLANQUERNA

Avui, dijous, he anat a la Blanquerna a fer el treball de comunicació oral, escrita i digital que consisteix en un debat, en el nostre cas sobre l'obligació de l'ensenyança fins els divuit anys. Hem avançat bastant, hem fet la introducció i alguns arguments.

Trobo que bastants llibres llegits fins ara ens seran útils a l'hora d'exposar el nostre debat i cada cop anirem agafant més confiança a l'hora de parlar en públic de manera que cap al final del curs haurem après bastant sobre les tècniques de parlar en públic. Un aspecte molt important per a un professor.

LA FELICITAT

He escollit aquesta imatge perquè trobo que defineix molt bé la personalitat de la Laura.
Des de que la vaig conèixer mai l'he vist trista, sinó sempre somrient i amb alegria i per mi aquesta fotografia transmet això. Transmet felicitat i alegria, que és justament el que ella transmet.
Al principi havia pensat en una fotografia d'un somriure, però desprès he trobat aquesta que transmet un estat d'ànim, la felicitat. Ella és una persona que mostra alegria als altres i que dona la sensació de ser una persona molt optimista, tal i com queda reflectit en la fotografia.